EL CICLE DE L'AIGUA
El vídeo que hem inserit a continuació pretén explicar d’una
manera alternativa el cicle de l’aigua, ja que un vídeo en forma d’animació
juntament amb una breu explicació dels successos, és un bon mitjà per a fer
entendre un procés que pot ser més o menys complicat per a la gent, atès que en
tot moment es veuen els passos que se segueixen.
La nostra intenció era deixar clar en què consisteix el cicle
de l’aigua, esperem que us hagi servit d’ajuda.
Comentaris sobre els vídeos d'altres blogs:
http://equipoa-samba.blogspot.com.es/
http://pensemverd.blogspot.com.es/
L'AIGUA DE LA DISCÒRDIA
En les darreres dècades s’han generat guerres al
voltant del petroli; les del s.XXI probablement es desencadenaran per l’aigua.
El preuat líquid serà la riquesa que dividirà el món. La guerra de l’aigua ja
no és una amenaça, és una realitat almenys vuitanta països pateixen extremes
sequeres. Al ritme actual, la demanda d’aigua es duplica cada vint anys.
L’aigua s’ha convertit en una matèria primera cada vegada més important per a
les nostres economies, en un factor determinant per a l’agricultura i
l’alimentació. Desigualment repartida, l’aigua esdevindrà un element
estratègic.
El Banc Mundial proposa una mobilització general,
l’ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos.
El preu de l’aigua ha de reflectir l’oferta i la
demanda i ha d’afavorir un consum limitat. L’aigua ha de ser cara. Però en un
camp en què les inversions són enormes i difícilment rendibles a curt termini,
la intervenció dels estats, o de la comunitat d’estats, sembla inevitable i pes
preveu que serà així durant molt de temps.
Le Monde, març 1998 (adaptació)
1. “Al món cada
vegada hi ha menys aigua”. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.
L’afirmació
de que "Al món cada vegada hi ha menys aigua" no és certa, ja que la
quantitat d'aigua és sempre la mateixa.
Hem de tenir en compte que l’aigua es pot presentar també en estat gasós, en estat sòlid
o líquid, però hi ha la mateixa quantitat sempre. Malgrat que l’aigua que
s'evapora d'un lloc hagi estat allà en un principi, pot ser que després no
torni a ésser allà. Per això hi ha indrets amb molta sequera, en els quals es
diu que cada cop hi ha menys aigua.
2. Doneu un
parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en
les societats humanes.
En primer lloc, l'aigua és un bé escàs i mal distribuït.
Degut a les actuals condicions climàtiques i a les previsions que s'esperen per
a un futur, cada vegada tindrem més problemes per aconseguir-ne.
L’aigua, per tot ésser viu, és indispensable per
sobreviure. Els humans en necessitem per sadollar la set i la gana –cuinar–,
per regar cultius, per criar animals, donat que tenen les mateixes necessitats
que els humans, etc.
En definitiva, sense aigua seríem un poble sense vida.
3. Enumereu les
propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.
- Una
mobilització general
- L'ajut
dels països desenvolupats
- Una
gestió més bona dels recursos
Creiem que el Banc Mundial
està actuant correctament, ja que hi ha països amb manca d’aigua. Els països
més desenvolupats –amb millors condicions de vida–, haurien de contribuir per ajudar
a aquests països més necessitats. A més a més, la gestió dels recursos és força
important, donat que hi ha països que pràcticament no tenen aigua ni per les
necessitats més bàsiques, i altres països –els més desenvolupats– tenen un
notable excés d’aquesta. Per tant, aquest bé s'hauria de repartir més
equitativament per els països que no en tenen, i així poder millorar el nivell
de vida d’aquestes persones.
Per últim, voldríem afegir també
que és important que es faci una mobilització general, ja que si la gent es conforma
amb el que té, mai podran aspirar a més i per tant, molts països es quedarien
estancats en la misèria.
USOS DE L’AIGUA
1. Ús agrícola:
L’aigua que es consumeix al món majoritàriament
és utilitzada per regar els cultius i els horts. Podem dir que els sistemes de
regadiu són poc eficients, ja que molta d’aquesta aigua es fa malbé ja sigui,
per aspersió o bé per inundació, atès que la gran quantitat d’aigua que es
consumeix s’evapora. Actualment, però, s’utilitza el reg per degoteig, sistema
que va directe a les arrels i per tant permet controlar millor el consum de l’aigua.
En definitiva, l’ús agrícola afavoreix
les collites i la producció d’aliments per als humans o el bestiar, tot i que
els sistemes de reg siguin poc eficients.
2. Ús
industrial:
L’aigua en la industria és utilitzada
per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, per transport de
substàncies, per neteja, i també s’utilitza com a matèria primera.
Els principals consumidors d’aigua en
la indústria són les centrals elèctriques, les nuclears, les papereres i les siderúrgiques.
3. Ús
domèstic:
Aquesta és l’aigua que consumim a les
nostres llars, ja sigui per cuinar, regar les plantes, rentar, beure, etc.
Aquest consum pot variar molt depenent
del nostre nivell de vida i del país en què vivim.
4. Ús
energètic:
Un
exemple d’ús energètic podria ésser l’ús dels cursos fluvials en molins per
produir energia, del qual en fem servei des de l’antiguitat.
La funció d’una central hidroelèctrica és utilitzar l’energia
potencial de l’aigua emmagatzemada i convertida, primer en energia mecànica i
després en elèctrica. Un sistema de captació d’aigua provoca un desnivell que
origina una certa energia potencial acumulada. El pas de l’aigua per la turbina
desenvolupa en la mateixa un moviment giratori que acciona l’alternador i
produeix la corrent elèctrica.
5. Ús
lúdic:
Els països desenvolupats hi ha una
gran despesa d’aigua en regadiu, donat que tenen interessos turístics,
piscines, zones d’oci, parcs aquàtics, etc.
Sovint, el nostre temps lliure està
centrat en activitats que comporten una despesa molt gran en aigua.
FACTURA DE L'AIGUA
A continuació analitzarem una factura del consum d'aigua d'una família de cinc persones que viu en una ciutat determinada.
.jpg)
1. Calcula els litres d’aigua que consumeix de
mitjana cada persona al dia. Per fer-ho necessitaràs el consum total i els dies
facturats ( recorda que 1 m3 =1.000L)
2. Observa el consum i el preu total. Quant costaria en 100 L d’aigua? Si un litre
d’aigua embotellada costa 50 cent, compara el cost de l’aigua corrent amb el de
l’aigua embotellada.
3. Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus
que s’haurien de dedicar aquests diners?
Creiem que els impostos de l'aigua (un total del 24,66%) s'haurien de destinar a la millora dels serveis de la xarxa de l'aigua, incloent en aquest punt el fet de repartir equitativament les quantitats d'aigua potable per els països menys desenvolupats, per a que tothom tingui al seu abast aigua i així pugui satisfer aquesta necessitat tan bàsica i indispensable. D'altra banda, i com ja sabem, un altre factor preocupant són les aigües residuals.
Dit això, volem remarcar que bona part dels impostos que ens cobren s'haurien de destinar al consum equitatiu i els abocaments residuals, ja que l'aigua és essencial per a tots i s'ha de fer un bon ús d'ella.
4. Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions
d’habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que
un membre d’aquesta família. Quin serà el consum anual d’aigua d’aquesta
ciutat? Expressa el resultat en hm3.
Comentaris sobre els vídeos d'altres blogs:
http://equipoa-samba.blogspot.com.es/
http://pensemverd.blogspot.com.es/
L'AIGUA DE LA DISCÒRDIA
En les darreres dècades s’han generat guerres al
voltant del petroli; les del s.XXI probablement es desencadenaran per l’aigua.
El preuat líquid serà la riquesa que dividirà el món. La guerra de l’aigua ja
no és una amenaça, és una realitat almenys vuitanta països pateixen extremes
sequeres. Al ritme actual, la demanda d’aigua es duplica cada vint anys.
L’aigua s’ha convertit en una matèria primera cada vegada més important per a
les nostres economies, en un factor determinant per a l’agricultura i
l’alimentació. Desigualment repartida, l’aigua esdevindrà un element
estratègic.
El Banc Mundial proposa una mobilització general,
l’ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos.
El preu de l’aigua ha de reflectir l’oferta i la
demanda i ha d’afavorir un consum limitat. L’aigua ha de ser cara. Però en un
camp en què les inversions són enormes i difícilment rendibles a curt termini,
la intervenció dels estats, o de la comunitat d’estats, sembla inevitable i pes
preveu que serà així durant molt de temps.
Le Monde, març 1998 (adaptació)
1. “Al món cada
vegada hi ha menys aigua”. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.
L’afirmació
de que "Al món cada vegada hi ha menys aigua" no és certa, ja que la
quantitat d'aigua és sempre la mateixa.
Hem de tenir en compte que l’aigua es pot presentar també en estat gasós, en estat sòlid o líquid, però hi ha la mateixa quantitat sempre. Malgrat que l’aigua que s'evapora d'un lloc hagi estat allà en un principi, pot ser que després no torni a ésser allà. Per això hi ha indrets amb molta sequera, en els quals es diu que cada cop hi ha menys aigua.
2. Doneu un
parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en
les societats humanes.
En primer lloc, l'aigua és un bé escàs i mal distribuït.
Degut a les actuals condicions climàtiques i a les previsions que s'esperen per
a un futur, cada vegada tindrem més problemes per aconseguir-ne.
L’aigua, per tot ésser viu, és indispensable per sobreviure. Els humans en necessitem per sadollar la set i la gana –cuinar–, per regar cultius, per criar animals, donat que tenen les mateixes necessitats que els humans, etc.
En definitiva, sense aigua seríem un poble sense vida.
3. Enumereu les
propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.
- Una mobilització general
- L'ajut dels països desenvolupats
- Una gestió més bona dels recursos
Creiem que el Banc Mundial
està actuant correctament, ja que hi ha països amb manca d’aigua. Els països
més desenvolupats –amb millors condicions de vida–, haurien de contribuir per ajudar
a aquests països més necessitats. A més a més, la gestió dels recursos és força
important, donat que hi ha països que pràcticament no tenen aigua ni per les
necessitats més bàsiques, i altres països –els més desenvolupats– tenen un
notable excés d’aquesta. Per tant, aquest bé s'hauria de repartir més
equitativament per els països que no en tenen, i així poder millorar el nivell
de vida d’aquestes persones.
Per últim, voldríem afegir també que és important que es faci una mobilització general, ja que si la gent es conforma amb el que té, mai podran aspirar a més i per tant, molts països es quedarien estancats en la misèria.
Per últim, voldríem afegir també que és important que es faci una mobilització general, ja que si la gent es conforma amb el que té, mai podran aspirar a més i per tant, molts països es quedarien estancats en la misèria.
USOS DE L’AIGUA
1. Ús agrícola:
L’aigua que es consumeix al món majoritàriament
és utilitzada per regar els cultius i els horts. Podem dir que els sistemes de
regadiu són poc eficients, ja que molta d’aquesta aigua es fa malbé ja sigui,
per aspersió o bé per inundació, atès que la gran quantitat d’aigua que es
consumeix s’evapora. Actualment, però, s’utilitza el reg per degoteig, sistema
que va directe a les arrels i per tant permet controlar millor el consum de l’aigua.
En definitiva, l’ús agrícola afavoreix
les collites i la producció d’aliments per als humans o el bestiar, tot i que
els sistemes de reg siguin poc eficients.
En definitiva, l’ús agrícola afavoreix les collites i la producció d’aliments per als humans o el bestiar, tot i que els sistemes de reg siguin poc eficients.
2. Ús
industrial:
L’aigua en la industria és utilitzada per refrigerar les màquines, per rentar i dissoldre materials, per transport de substàncies, per neteja, i també s’utilitza com a matèria primera.
Els principals consumidors d’aigua en la indústria són les centrals elèctriques, les nuclears, les papereres i les siderúrgiques.
3. Ús
domèstic:
Aquesta és l’aigua que consumim a les nostres llars, ja sigui per cuinar, regar les plantes, rentar, beure, etc.
Aquest consum pot variar molt depenent
del nostre nivell de vida i del país en què vivim.
4. Ús
energètic:
Un exemple d’ús energètic podria ésser l’ús dels cursos fluvials en molins per produir energia, del qual en fem servei des de l’antiguitat.
La funció d’una central hidroelèctrica és utilitzar l’energia
potencial de l’aigua emmagatzemada i convertida, primer en energia mecànica i
després en elèctrica. Un sistema de captació d’aigua provoca un desnivell que
origina una certa energia potencial acumulada. El pas de l’aigua per la turbina
desenvolupa en la mateixa un moviment giratori que acciona l’alternador i
produeix la corrent elèctrica.
5. Ús
lúdic:
Els països desenvolupats hi ha una gran despesa d’aigua en regadiu, donat que tenen interessos turístics, piscines, zones d’oci, parcs aquàtics, etc.
Sovint, el nostre temps lliure està centrat en activitats que comporten una despesa molt gran en aigua.
FACTURA DE L'AIGUA
A continuació analitzarem una factura del consum d'aigua d'una família de cinc persones que viu en una ciutat determinada.
.jpg)
1. Calcula els litres d’aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho necessitaràs el consum total i els dies facturats ( recorda que 1 m3 =1.000L)
2. Observa el consum i el preu total. Quant costaria en 100 L d’aigua? Si un litre
d’aigua embotellada costa 50 cent, compara el cost de l’aigua corrent amb el de
l’aigua embotellada.
3. Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus
que s’haurien de dedicar aquests diners?
Creiem que els impostos de l'aigua (un total del 24,66%) s'haurien de destinar a la millora dels serveis de la xarxa de l'aigua, incloent en aquest punt el fet de repartir equitativament les quantitats d'aigua potable per els països menys desenvolupats, per a que tothom tingui al seu abast aigua i així pugui satisfer aquesta necessitat tan bàsica i indispensable. D'altra banda, i com ja sabem, un altre factor preocupant són les aigües residuals.
Dit això, volem remarcar que bona part dels impostos que ens cobren s'haurien de destinar al consum equitatiu i els abocaments residuals, ja que l'aigua és essencial per a tots i s'ha de fer un bon ús d'ella.
4. Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions
d’habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que
un membre d’aquesta família. Quin serà el consum anual d’aigua d’aquesta
ciutat? Expressa el resultat en hm3.
Sens dubte és un vídeo molt entenedor,explica molt bé en que consisteix el cicle de l'aigua, és una manera divertida d'explicar aquest cicle i que tothom sigui capaç d'entendre-ho.
ResponElimina(Florencia Cardús, Mireia Martí, Hajar Boujtat, Ruth Layza)
Definitivament dels millors vídeos publicats. És molt entenedor, molt visual i a més a més les imatges s'ajuden per frases curtes i de fàcil comprensió. Vídeo curt però suficient per entendre tot el cicle. Molt bona elecció.
ResponEliminaBé nois feina lliurada, espero esteu aprenent continguts mediambientals- continueu treballant així
ResponEliminaPer començar ens ha agradat molt aquest video, ja que, reflexa perfectament cada una de totes les fases del cicle de l'aigua. Gràcies a l'animació permetrà als visitants, saber de primera mà quin és el seu funcionament d'una manera molt més senzilla.
ResponEliminaRespecte la factura de l'aigua, tots els exercicis han estat efectuats correctament, sense cap error, i molt ben explicats els passos que heu utilitzat per arrivar a la conclusió que demana. Molt ben treballat!
ResponElimina